Buscar
  • cbmanyanet

Dissabte de nou



Torna a ser dissabte altre cop i al recordar-ho em llevo amb un lleuger somriure als llavis. Dia de bàsquet, dia de partit, dia d’amics i de lluitar, lluitar i lluitar per aconseguir l’objectiu de la setmana.


Torna a ser dissabte, una nova oportunitat per demostrar a l’equip que poden comptar amb mi i per donar-li les gràcies a aquella persona que, sempre que pot, ve a veure’m. El marcador es torna a encendre, i torna a marcar 0 a 0. Passés el que passés la setmana passada… poca cosa puc canviar, ara ja és tard per pensar-hi.

Deixa-ho tot de banda i concentra’t. Centra’t en aquest salt, centra’t en la primera jugada, la primera defensa i el primer rebot. Lluita ara pel que sí que pots canviar.

Torna a ser dissabte i avui tornem a ser-hi tots. Es reincorporen els dos lesionats després de tres setmanes, que s’han fet molt llargues. Hi som tots i això es nota a l’ambient només entrar al vestidor. Avui sortim amb totes les armes, avui els rivals tindran feina.

Torna a ser dissabte altre cop i hem de continuar sense abaixar el ritme. Les coses han sortit bé fins ara, juguem en equip, seguim les instruccions de l’entrenador i no hem perdut cap partit. Però sabem que el més difícil no és arribar a ser els millors, sinó mantenir-se allà dalt durant tota la temporada. El bàsquet és un esport de constància, de perseverança, de cap fred. A la mínima que us confieu us passaran per davant, així que no ho permeteu. Gaudiu de les victòries el dia que l’hàgiu aconseguit, però aneu al següent entreno amb la màxima predisposició a aprendre i a millorar. Sempre es pot fer millor.

Torna a ser dissabte i avui és el meu primer partit després de deixar-ho durant dos anys. Com ho he trobat a faltar… Els entrenaments, el pati, els dits fred a l’hivern, les meves companyes, les bromes, els sopars, les nits plegades. Com trobava a faltar tornar a vestir aquesta samarreta, amb tot el que significa per mi, amb tot el que he viscut en aquest club, amb la gent que el forma i el bon rotllo que hi ha. Potser deixar-ho no va ser la millor decisió que he pres mai, però he tornat, torna a ser dissabte, i avui tornaré a deixar-me la pell a pista igual que feia abans, en tinc unes ganes brutals.

Torna a ser dissabte i els petits salten del llit ben ràpid, per primer cop a la setmana. És dia de partit, dia de festa. L’entrenadora els espera a la pista i al veure'ls arribar se li escapa un somriure. “Ja els tenim aquí” - diu en veu baixa al segon entrenador.  Han entrenat fort aquesta última setmana i volen demostrar-ho jugant contra l’únic equip que, de moment, és invicte a la lliga. Saben que res és impossible i estan disposats a demostrar-ho a pista. Els pares i familiars els animen des de la grada. Es reuneixen els 13, i amb un fort crit inauguren el que serà, de ben segur, una gran jornada de bàsquet.

Torna a ser dissabte i “aquesta tarda papa, juguen els grans al ghetto. Oi que hi passarem una estona?”

Difícil dir-li que no, amb aquests ulls d’il·lusió que em posa. Els seus entrenadors tenen partit avui i els petits els volen anar a veure. És graciós veure com els imiten de vegades: com intenten saltar ben amunt per arribar a l’esmaixada, com intenten fer l’assistència sense mirar el seu company, com busquen el forat per passar la bola entre les cames, com arrufen les celles quan defensen… coses que fan els entrenadors quan juguen i que volen fer ells quan siguin més grans. La responsabilitat com a entrenador és enorme; no només formes jugadors de bàsquet, sinó també persones cosa que no pots oblidar ni un segon, i que fan de la teva feina, la millor feina del món.

Avui torna a ser dissabte i em torno a vestir de verd i groc. Tornaré a suar altre cop la samarreta que em fa ser part del millor grup de persones i valors. La meva escola, la meva passió, la meva gent.

Torna a ser dissabte al CB Manyanet - Les Corts. 

Més escrits de la Cris a www.justdoneit.es

2 vistas

© 2020 CB Manyanet Les Corts

  • Blanca Facebook Icono
  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de Instagram