Buscar
  • cbmanyanet

L'altra perspectiva



Segurament haureu sentit a parlar de la famosa regla del “70% mental, 30% habilitat”.


Es diu que això és el que necessita el bàsquet de tu quan hi jugues. Només un 30% del teu rendiment dependrà del nivell tècnic individual i del teu físic, mentre que la resta és un tema de coco. Per tant ja no hi ha excuses possibles perquè, t’agradi o no, de coco en tenim tots. Sempre hi haurà jugadors més hàbils que tu, això és un fet. Alguns tindran més força física, d’altres seran més alts, saltaran o correran més, o simplement tindran un canell més privilegiat.


Al cap i a la fi, el famós 30% el componen tres factors: atzar, informació genètica i esforç. I és clar que sempre hi ha coses que es poden millorar, però també n’hi ha que són com són, i hem d’acceptar-ho. Centrem-nos però amb l’important, el 70%:

I aquí ja no són 3 factors els que influeixen sinó que en són molts i molts més: petits gestos i actituds (tant a dins com a fora pista), maneres de ser, detalls entre companys, respecte entre rivals, la bona gestió de les pors, el saber decidir… En definitiva, tot allò que, a diferència de l’altre 30%, a simple vista es pot arribar a passar per alt o, almenys, no se li acaba de donar mai tota la importància que mereix.


I sí, agradi o no, la cosa anirà així: et superaran per A i per B però, amb el temps, aprens que el més fort no és qui aixeca més pes sinó qui aixeca abans el seu company de terra. El més talentós és qui supera les dificultats i dóna la volta a la truita en els moments més complicats. El que, després de fallar, és el primer en arribar a defensar. Aquests són els bons de veritat. El més ràpid no és el que arriba abans a la pilota, sinó el primer en oblida, en deixar de lamentar-se i qui es dedica a buscar solucions per revertir la situació.


L’MVP real és qui transforma els problemes del present en aprenentatge pel futur. I, pensat fredament, saltar dos metres i tocar l’aro tampoc val tant la pena. Abans preferiria tenir la capacitat d’elevar tot un equip sencer amb les meves paraules. Valora-ho tu mateix: una esmaixada són dos punts... Un equip eufòric et pot guanyar tot un campionat.


La confiança, a la llarga, puntua més que un bon canell i el treball en equip sempre, sempre i sempre anirà per sobre d’un gran jugador. Junts no hi ha qui ens pari. Així doncs potser cal donar-hi un parell de voltes i prioritzar allò que realment importa. Ajuda, coopera, anima, motiva, fes grup i treu profit del teu “coco”, que ni tu saps el potencial que hi tens aqui dins.


Amb el temps aprens que no es tracta ni de quilos, ni centímetres, ni de m/s, sinó de aixecar-se més ràpid, lamentar-se menys freqüentment i animar quan les coses no surtin. Confiar en tu i en allò que fas, i fes-ho sense esperar res a canvi.

De LeBron només n’hi ha un, però el tresor del bàsquet el podem gaudir entre tots.


Tendim a fixar-nos abans en el petit vaixell que no pas en tots els litres d’aigua que l’envolten i fan possible que ell pugui navegar. I potser estaria bé, almenys de tant en tant, mirar les coses des d’una altra perspectiva.

2 vistas

© 2020 CB Manyanet Les Corts

  • Blanca Facebook Icono
  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de Instagram